TORNA LA TARDOR, TORNEM A POSTEJAR!!

                                                                                Primer de tot, sentim el retràs en haver postejat... no ens acabem de posar d'acord el pare de les criatures i la mare en com volem enfocar el blog... tenim alguna idea que ens ronda, però encara no hem tingut temps de posar-la en ordre... serà que continuem estressats!

Avui començarem amb una recepta de pares estressats!! la història és una mica llarga... però el resultat és molt bo!

A l'estiu, per l'Aniversari de la Laia vaig voler fer alguna cosa DIY, per quedar en plan "super mama" de l'escola "semi-pija" dels nens, i vaig preparar una massa de galetes de mantega seguint aquesta recepta tant fàcil de la Sandreta:

500gr de Farina rebosteria i tamisada ( passada per un colador)

250gr de mantega a temperatura ambient

1 ou a temperatura ambient

2 cullerades d’essència vainilla

150 grams de Sucre glaç!

 

 

Barrejar mantega i sucre, afegir ou, 2 cullerades d’essència de vainilla i després poc a poc la farina i amassar!

Estirar la massa entre 2 papers de forn posar-la a la nevera 2 hores!

Engegar forn a 180 graus de dalt i baix, tallar amb talla pastes i al forn 10 min!

Tot el procés el vaig fer una setmana abans del cumple de la peque, i vaig deixar part de la massa a la nevera per fer una proba i intentar fer quelcom com el que us mostro a la foto de portada... i l'altra part la vaig deixar al congelador (per que vaig llegir que no li passava res)

 

Total que quan ja tenia les galetes de la proba fetes (foto de les estrelles i bolets), no va haver-hi manera humana de fer el "frosting" super mega guay de les galetes i una altra part se'm va cremar... així que vaig dimitir ens les vem menjar tal qual, i vaig comprar uns cake pops aquí a singularcakes i vaig quedar super be:

 

 

 

Però a l'Octubre, per l'aniversari del Max, vaig dir, aquest cop sí, no em penso gastar una pasta! vaig posar-me mans a l'obra, i vaig fer:

 - Agafar la pasta congelada, i deixar-la descongelar una mica sobre la taula enfarinada.

- Donar-li forma de barra de pa, tant gruixuda de diàmetre com gran vulguem les galetes

- Tallar amb un ganivet les galetes de mig dit de gruix

- Cuinar-les al forn 10 minuts

 

  Et voilá!! fetes!!

 

Però aquí ja ve el "savoir faire" d'una mare estressada, vas al supermecat, zona de pastissos, compres un frosting blanc ja preparat i unes perletes de colors i amb l'ajuda de la filla gran, fas:

 

 

 

 

- Talles el frosting blanc en un tros que puguis treballar.

- Li dones la mateixa forma que les galetes

- L'estens a sobre de cada galeta i li dones escalfor amb els ditets per que s'enganxi (o una mica d'aigua)

- Poses les boletes de colors en un plat, i passes les galetes per sobre per que s’enganxin…

 

I la veritat és que queden  molt be!!! Mireu la foto!!
 

Apa! Comencem l’any amb una recepta beeen bona!!

 

I en breu panellets?¿?? qui lo sà! potser a l'estiu Jajajaja!!

Més fàcil impossible!

A vegades les coses més evidents són les que passen més desapercebudes. La supervivència d'un pare estressat passa en moltes ocasions per conèixer, inventar o descobrir aquests petits “trucs” o remeis casolans. I a més l'experiència em diu que allò que és més senzill sempre és millor.

Abans però d'explicar-vos aquest petit gran secret, deixeu-me que us posi en antecedents. La nostra casa es petita, vol dir que no tenim gaire espai per viure, i menys per emmagatzemar coses inútils. Això fa que haguem desenvolupat dos hàbits: no comprar coses innecessàries i reduir la quantitat de coses que tenim i no utilitzem.

No faré un discurs anti-consumista, però bàsicament jo sempre intento comprar les coses quan les necessito. Hi ha coses que m'agradaria molt tenir, però no les compro perquè no son indispensables. Aquesta manera de pensar evita aquest primer escull. Tot i així hi ha moltes coses que amenacen en arribar a casa... Vegem com podem evitar que ho facin o si finalment arriben, quina és la millor manera perquè “marxin”.

Com tantes coses és quelcom de sentit comú, però sempre que es fa una llista queda més guai sobretot si es per un bloc d'Internet.

COSES SENSE VALOR

• No permetre que arribin a casa: per exemple la propaganda que ens poden donar o el correu comercial. Si ja no arriba a casa, no ens n'haurem de desfer. És tant senzill com llençar el correu comercial abans de pujar-lo o just quan el destriem en arribar a casa. Personalment llenço tot, inclús les cartes amb promocions fantàstiques que arriben al meu nom. Si estudieu una mica les ofertes us adonareu que no us estalvieu diners.

• Llençar allò que no sabem perquè ha arribat a casa: Moltes vegades hi ha objectes, revistes, i gadgets que corren per casa i mai ens desfem d'elles. Generalment les guardem perquè pensem que en farem quelcom o ens han de fer servei. Conteu el temps que s'hi queden i veureu que és molt. Tan aviat com us en desfeu, us estalviareu d'haver d'endreçar-les o de treure'n la pols.

COSES AMB VALOR

• Revendre: Quan hi ha quelcom que no utilitzo durant més de 2 anys i té un mínim valor, és gairebé obligat vendre-ho perquè acumulant-ho per no fer-ho servir ocupa espai que al final son diners al preu que va el metre quadrat... He venut des de càmeres de fotos, a mòbils, pelis de DVD que ja no miro, Jocs de consola als que no jugo, material d'esports que ja no practico... Al principi vaig tenir els meus dubtes, però si mai heu fet una mudança entendreu que 10 euros multiplicats per totes les coses inútils que transportes en un viatge en cotxe són una fortuna.

• Canviar: Si almenys no en traieu pasta, podeu intentar canviar allò per quelcom que si us faci falta. No reduïm el que tenim però almenys adquirim quelcom que farem servir. A més les coses de segona mà per a efectuar canvis sempre es valoren millor.

• Regalar: Perquè hem de gastar diners en comprar coses si potser quelcom que nosaltres no fem servir, pot ser un regal collonut per un amic o familiar.

• Reutilitzar: té valor, però heu intentat totes les anteriors i no us n'heu sortit... Cal fer un exercici molt saludable, perquè ajuda a inventar noves utilitats al que tenim davant. 

I aquest és precisament el que em va portar a descobrir la solució que us presento. Reconec que qüestiono la utilitat de absolutament de tot el que tinc a casa! I un dia em vaig qüestionar que fer amb un fantàstic imant de propaganda que ens va enviar una companyia de serveis amb el seu telèfon d'atenció al client... Vaig pensar de tallar el imant en trossos petits que podíem enganxar a coses per convertir-les en Imants de nevera. Tan senzill com això.

S'estudia l'objecte en qüestió, es retalla el torç d'imant flexible necessari i s'enganxa amb cola a l'objecte a convertir en imant de nevera. Com moltes persones nosaltres tenim a la nevera una pissarra blanca on hi apuntem amb un retolador no permanent les coses a comprar. Aquest retolador anava donant tombs per la cuina. Fart de buscar-lo i no trobar-lo mai vaig decidir convertir-lo en un imant més de nevera... ara ja no el perdem. Una solució més fàcil impossible.

Estem preparant nous posts! No ens hem oblidat de vosaltres!

Hola a tothom, sabem que portem molt de temps sense escriure, però amb el bon temps arriba la temporada alta a les nostres feines i el que ens falten son hores per seure i ensenyar-vos totes aquelles coses que fem amb els peques els caps de setmana...

Per que, no tenir temps d’escriure no implica, no fer coses amb ells! En tenim unes quantes ja en procés! Així que en breu tornarem amb noves entrades!

Per ara, si esteu avorrits podeu consultar diferents blogs que a nosaltres ens agraden molt i que donen bones idees, tot i que mai les puguem portar a terme... Durant aquests dies n’anirem penjant uns quants fins que puguem ensenyar-vos alguna de les nostres creacions.

Comencem per el millor de tots el de la Mian; http://deiaies.blogspot.com.es/  visiteu-lo! És una autèntica crack!! A mi m’agrada bàsicament TOT!!! I el millor de tot és que les ven...

Aquí algunes de les coses DIY que fa, espero que us agradi!

EN ROC EL MOC

Aquesta setmana, ha estat una setmana de boixos, d’aquelles que prefereixes oblidar... Entre presses, malalties, canvis, feina, “enfados de nens” i nervis, acabes el dia tirat en el sofà dormit abans que s’acabi el telenotícies...

Per aquesta raó he recordat aquells temps on la nostra nena era NENA, i creia tot el que els seus pares li deien, aquella nena a la que se la podia convèncer fàcilment que no s’enrabiava... Bueno, no és del tot veritat, la Laia sempre ha tingut caràcter, però si més no era fàcil acontentar-la amb un detall.

I aquí ve el nostre DIY, un conte sobre els mocs!! Sí els mocs! Els mocs que surten i que a vegades costa tant de treure, a no ser que sigui amb la màniga! i per a que no es quedin al nas, nosaltres vam fer aquest conte tant surrealista! I està provat que funciona!

Bon cap de setmana! I espero que us funcioni a vosaltres també!

PASTÍS DE POMA I PLÀTAN

Després de sentir les últimes notícies sobre el menjar de IKEA, i sobretot sobre el pastís de xocolata cruixent i les restes de KK que hi han trobat a dins, cada vegada em ve menys de gust comprar menjar barat... ara no direm que soms uns papes DIY, per que tampoc ens hi matem tant (no, no sabem fer cupcakes que estan taant de moda!!) ni comprem a l’apartat de Delicatessens del Corte Inglés!  Però si que fem coses senzilles i bones com aquest pastís! Aquí us deixo el post d’avui!

A casa les fruites que sempre tenim a la nevera son les pomes i els plàtans, l’explicació és senzilla, les pomes en teoria son per els pares que se n’haurien de menjar una al dia, per mantenir “la línia”... i els plàtans és la fruita que agrada tant a la Laia com al Max i ens salva en moltes ocasions... 
Total, hi ha setmanes en que aquestes fruites comencen a posar-se marrons i no sabem com gastar-les... fins l’altre dia que gràcies a una pasta brisa, que també caducava en breu vam decidir fer aquesta recepta:

Necessiteu:

1 pasta brisa de “La cocinera”
Plàtans i pomes
Melmelada del que tingueu

I la recepta és així de senzilla: agafeu els plàtans i com que son tous podeu deixar que els talli el nen amb un ganivet de plàstic mateix, mentre vosaltres talleu les pomes no gaire gruixudes.

Els trossos de les puntes del plàtans que queden pitjor, nosaltres li donàvem al Max que, qual cotxe escombra,  s’ho menjava.

Obriu la massa brisa i la col·loqueu en un motllo de silicona ben xafadeta i punxada amb una forquilla, la poseu al forn calent, a uns 200 graus uns 10 minuts i la traieu.

La ompliu amb els trossos de poma i plàtan (això ho pot fer el nen per que està demostrat que quan pitjor es posen millor queda), i amb un pinzell les pinteu amb la melmelada (si l’escalfeu una mica amb aigua és més fàcil)

La tornem a posar al forn, uns minuts més, fins que veieu que els cantons estan daurats, i llesta! Si la deixeu refredar una mica el suc de les fruites no serà tant líquid i serà més fàcil menjar-la.

Bon Profit!

 

La Laia enfeinada

En Max de tasta olletes 

 

OH! MAGNÀNIMA INTERNET!

La pissarra de la Laia i en Max

Volíem posar una pissarra de guix, en algun lloc de la casa (en algun espai buit, que ja és difícil de trobar) per a que la Laia es distregui, i deixi de pintar-nos la nevera, però no sabíem on guardar-la... fins que vam caure en pintar-la al passadís, com havíem vist en algunes fotos.

 

  Un “pare DIY” es compraria la pintura de fer pissarres, es currarria una plantilla amb una forma original, i plasmaria la idea a la paret, on seguidament hi aplicaria la pintura per a que en un cap de setmana estigues fet i acabat.

Aquí el DIY que he trobat d’un possible “pare DIY” i els resultats:  http://decoraydiviertete.blogspot.com.es/2012/05/crear-una-pizarra-medida.html

 Nosaltres en canvi, vam tenir la idea un cap de setmana, vam buscar les opcions per internet (el dimarts, tot s’ha de dir, a la feina, per que el dilluns ja anàvem de cul), ens vam passar durant la setmana alguns e-mails amb les troballes, i vam trobar VINILS de pissarra! Quina bona idea! 

2 e-mails més, per consensuar la forma escollida, i les webs més barates, i uns dies més tard ens vam decidir a comprar-ne dos (per que no ens posàvem d’acord en la forma) de la marca tenvinilo.com

Finalment al cap de 15 dies ja les teníem! Eren més petites de com es veia a Internet... però el que comptava era que es pogués pintar i el preu estava tirat. 

Després vam tardar 2 dies més en enganxar-la... total de dies= 17 dies versus el dia i mig del “pare DIY” és una mica patètic, però...   

El que compte és el resultat, no?¿?? a més li dones ús a un lloc de pas que d’una altra manera no serveix per res... què us sembla?

Un Mussol amb pestanyes

Una Balena decorada

El passadís aprofitat